STA. JOAQUIMA DE VEDRUNA: LA NOSTRA FUNDADORA

 

El 26 de febrer diem que celebrem la festa de Santa Joaquima, però no és ben bé això. Per ser exactes, celebrem 189 anys des que Joaquima de Vedruna va engegar un projecte que va començar com un afer personal i es va convertir en el que és avui en dia: una obra social que afecta a milers de persones a tot el món. En realitat celebrem que fa 189 anys Joaquima de Vedruna va crear la Congregació de les Carmelites de la Caritat, de les Vedruna.

Darrera de tot projecte hi ha d’haver una persona o grup de persones, sense les quals no seria realitat, i en aquest cas té un nom propi:  Joaquima de Vedruna.

 Sovint en el dia a dia, es comenta a classe que en el món actual hi ha un o altre problema d’índole social. La resposta més freqüent és: “què puc fer-hi jo?” o “Sóc massa poc important per canviar el món!”  De ben segur que Joaquima de Vedruna també ho va pensar alguna vegada. Deuria trobar entrebancs de tota mena, polítics, econòmics, culturals… però no es va deixar atabalar, i va seguir endavant un projecte molt ambiciós del que avui en dia tots nosaltres en formem part. Uns perquè teniu un lloc on aprendre, d’altres perquè tenim un lloc per a treballar…

 Però què va pretendre Joaquima de Vedruna fa 189 anys? Doncs ni més ni menys que aconseguir que tot un col·lectiu desafavorit per moltes raons tingués una oportunitat que abans no podien! Fer que les noies d’aquella època ( finals del segle XVIII i principis del segle XIX) poguessin educar-se. I que els més malalts de l’època poguessin rebre hospitalització i tractament.

 En aquells temps, només tres de cada deu nens anaven a escola, i només una nena de cada deu! A més es creia que, només els qui haurien de dirigir el país, ja fos com a polítics, ja fos com a empresaris, havien de rebre aquesta educació, la resta haurien d’aprendre els diferents oficis que existien. Davant d’aquestes xifres estareu d’acord que Joaquima pretenia un procés realment difícil.

 Engegar un projecte de tal magnitud no era tasca fàcil, però si a més afegim que era una dona qui ho pretenia fer, la dificultat encara creix més, perquè la societat catalana i espanyola  era clarament discriminatòria i masclista.  No per aquests motius va decidir abaixar els braços, i quedar-se a casa, sinó que encara es  va esperonar més i no va parar fins que en el moment de la seva mort, ja havia creat 30 comunitats religioses, que alhora s’han multiplicat pel món fins aconseguir ser avui en dia un grup molt nombrós i treballador, que defensa i vetlla pels drets dels més febles en els cinc continents, atenent camps de treball, donant educació a persones que viuen en països que estan en el mateix estat que l’Espanya del segle XVIII...

  Res de tot això seria realitat si s’hagués donat per vençuda! I això és realment el que celebrem el 26 de febrer! Que gràcies a Sta Joaquima, una dona normal que podria haver passat inadvertida a la història de la humanitat i que va ser prou valenta, avui, molts de nosaltres tenim també alhora oportunitat de poder canviar en petita o gran mesura el que creiem que és injust! 

Arxius d'interès


També et pot interessar...

PROJECTE EDUCATIU

  Us presentem  el Projecte Educatiu de la Fundació Vedruna Catalunya Educació. Un Projecte que explícita un estil d'educar inspirat en la Propost...

llegir més »

TRETS D'IDENTITAT

El compromís amb una educació en valors com a base d’una convivència veritablement humana, des d’una perspectiva cristiana i en el marc d’una soc...

llegir més »

RELACIÓ FAMÍLIA ESCOLA

AMPA: L’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) de l’escola Vedruna Sant Elies està formada per totes les famílies que confien l’educació dels...

llegir més »